dijous, 29 de setembre del 2016
Mireu, mireu, quin menjador estem preparant!
La setmana que ve ja ens quedem a dinar a Pequelar, i perquè tots i totes vinguen contents i famolencs hem buscat tots els pots de pintura que tenim per l'escola, i portem tot el mes dibuixant i pintant cada raconet del nostre menjador. Esperem que els agrade la nova decoració, i que disfruten d'aquest espai d'aprenentatge on viuran tantíssimes experiències enriquidores per al seu desenvolupament. Ací vos deixem algunes fotos del procés, esperem que vos agraden! :)
dijous, 15 de setembre del 2016
L’hora de l’adéu
(el primer dia a
P-3, vist per un pare)
Per: Carles Capdevila
05/09/2016
Ara
fa 18 anys vaig estrenar-me com a pare de P-3
I vaig escriure aquest article a El 9 Nou:
L’HORA
DE L’ADÉU
Ell
té 33 anys. Ella aviat en farà tres. Els trenta anys d’experiència que els
separen marquen les diferències. Ell ha d’inspirar seguretat, serenor,
maduresa, Ella encara té dret a estar nerviosa, insegura, tremolosa. És lògic
que ella, pobreta, tingui por davant del que no coneix. És natural que ell, tot
un adult, sàpiga que no s’acaba el món, només perquè avui la nena comença el
curs i estrena escola.
Ell
li ha explicat tot. Que estrenarà una motxilla nova, i unes tisores, i una
bata. Que el pati és tan maco, que la mestra l’estimarà molt, que jugarà i farà
amics, que aprendrà tantes coses, que un dia anirà a piscina i un altre farà
música. Que hi ha dos tobogans, que la mare l’anirà a recollir a la porta i
aniran a berenar juntes, i tornaran a casa i llegiran el conte de les tres
bessones…
Ella
ho ha entès tot. Està mentalitzada. Repeteix les frases que li diu el pare,
posa cara de nena il·lusionada i fins i tot arriba a dir: “Papa, quan tu te’n
vagis no ploraré”. Ella ha intuït que calia tranquil·litzar-lo, donar-li
seguretat, perquè deixés de repetir-li cada cinc minuts que s’ho passaria tan i
tan bé.
Ell
s’ha aixecat nerviós, amb el cor encongit. Ella també. Ell li repeteix, d’esma,
per pura rutina, que s’ho passarà molt bé, que quina sort que avui comença
l’escola. Ella repeteix, amb ulls tristos, que està molt contenta, i que quan
el papa se’n vagi no plorarà.
Camí
de l’escola deixen de parlar-se. I no per voluntat pròpia, sinó per incapacitat
física; tots dos tenen un nus a la gola. Llavors ell li diu que ja hi són, que
allò ja és la porta on cada dia es diran adéu, li assenyala la nova mestra, els
nous companys, li fa una abraçada i li diu que tot anirà tan bé, i que jugui i
que faci amics i dibuixi, i que la mare ja la recollirà a la tada. Ella, la
insegura, la nerviosa, la tremolosa, intenta dir que sí, però no ho
aconsegueix. I es posa a plorar com mai.
Ell,
el madur, el serè, el protector, li fa un petó, l’abraça, li diu adéu, es gira
i, en el moment de trepitjar la vorera del carrer també es posa a plorar com
mai.
Els
separen trenta anys d’experiència, pero els uneix una mateixa por i tristesa
davant del primer adéu.
........................................
Per veure l'article a la seva pàgina original: Clica ací
Mamá, quiéreme para que tenga el coraje de abandonarte
0
Mamá, quiéreme para que tenga el coraje de
abandonarte. Quiéreme tanto que yo pueda estar seguro de que siempre
permanecerás a mi lado aunque no te vea.Confía en ti y confía en mí, deja
que mi existencia tenga sentido cuando no estamos juntos, poco a poco
conseguiré soltarme.
Quiéreme, no me atrapes y permanece, demuéstrame
que lo que nos rodea también es seguro. Ámame como para que pierda mis
miedos y pueda aventurarme a explorar un
mundo en el que hay personas que no conozco y objetos que aún no he visto ni
tocado.
Quiéreme y no me ates, permíteme que sea yo quien te cuente mis logros y
quien te busque con la mirada para compartir contigo mi determinación.
¿Sabes? Los bebés necesitamos saber que nos aman tanto
como comer. Es la única manera de sentirnos capaces de explorar y creernos
valientes en cada intento. Sé que pase lo que pase en ti encontraré la protección que
necesito.
Eres mi tranquilizante natural, mi campamento base
Mamá, tienes que saber que mi forma de explorar y de
construir mi andamiaje dependerá de la forma en la que me respondas cuando te
busco y te pido aprobación.
Debes saber que en menos de tres meses ya
habré adquirido cierta estabilidad en la manera de comportarme. Ya sabré,
más o menos, cómo es nuestra
relación, cómo puedo ir en tu búsqueda y qué cantidad de
“tranquilizante” encontraré en tus miradas, en tus brazos y en tus palabras.
Estoy seguro de que cuando llore sabrás calmarme. No
te apures, es probable que a veces no sea fácil, pero siempre podemos jugar a
cosas que me ayuden a aprender. Tus gestos y la melodía de tu voz construirán
un mundo coherente y apaciguador que me permitirá sentirme bien aunque esté
asustado.
Tienes que comprender que a veces no te comprendo, que tienes que enseñarme
y que tienes que tener paciencia. Necesito irme para de repente tener la
necesidad de buscarte y encontrarte plena, solo así lograré el equilibrio
emocional que nos hace tanta falta.
Cuando cumpla mi primer año
Para cuando tenga un añito ya habré afianzado mi
pequeño carácter. Ya seré mucho más predecible y los dos sabremos
cuál es mi manera de expresar la angustia,
de calmarme, de comprometer a los desconocidos, de huir de ellos o, incluso, de
golpearles con mi manita.
En pocos
meses ya me he convertido en una personita y comienzo a ser un actor más en el
mundo. Esto también puede resultarnos difícil pero no te apures, lo iremos
comprendiendo juntos.
Date cuenta del cambio que esto supone. Antes me
comportaba según me parecía, pero ahora comienzo a entender qué es lo
esperáis de mí. Así que intento desprenderme de mis percepciones y
procuro entender que tengo que relativizar el mundo e intento completar el
puzzle de las expectativas y los deseos.
Detrás de todo esto hay un montón de emociones, de
creencias y de intenciones que pueden resultarme complejas. De hecho, nos va a
costar años (y por qué no decirlo, también discusiones)
que yo entienda que tengo que seguir unas normas.
Por eso te pido paciencia, mamá. Quiero que disfrutes
conmigo de esta etapa
de mi vida. No te estreses, yo soy tuyo y tú eres mía. Soy un
bebé con suerte por tener a mi mamá querida tan cerca, tan incondicional y tan
cariñosa.
Mamá, ¡qué
mayor me siento cuando exploro! ¡Ya soy todo un grandullón! ¡Gracias por
confiar en mí! ¡Sé que sin ti esto no habría sido posible!
El secreto de educar niños seguros y felices
El hecho de que un bebé se convierta en un
explorador significa que su entorno le sirve como campamento base. Este
es el secreto para educar
niños seguros y felices.
Para ello primero debemos saber cómo se irá desarrollando
su carácter, de modo que vayamos comprendiéndolo y le ayudemos a descubrir su
entorno con total seguridad. Así, fomentaremos el desarrollo de sus capacidades
de expresión y manejo emocional y, por ende, comportamental.
Esto favorecerá un crecimiento equilibrado que les
permitirá explorar diferentes vías de adquisición de conocimiento
sobre aquello que les rodea y que va a conformar su vida.
Por eso el
mayor cuidado emocional que podemos ofrecerles a nuestros niños es dejarles
explorar sin miedos y libremente. Ellos siempre nos lo agradecerán.
Aricle extret "Eres mamá" Clica ací
dijous, 8 de setembre del 2016
Comença una nova aventura al món màgic de Pequelar!
Ja portem una setmaneta preparant l'inici de curs 2016-2017 a Pequelar. Ahir van vindre els veterans i les veteranes, el retrobament va anar molt bé, i van estar contentíssimes i contentíssims de tornar, això sí, alguna llagrimeta va caure a l'entrar, però res, de seguida els va passar. Avui els nous fitxatges han arribat, i han anat descobrint tots els racons del centre, els companys i companyes d'aula, les seues classes, el pati gegant d'arena...Pareix que comencem amb calma, amb algunes llagrimetes, però amb calma.
També hem descobert els anagrames de les aules, aquest curs el dedicarem al MÓN MÀGIC!
Així que la classe de Sara, d'1any, seran els MAGS,
L'aula de Neus, la classe mixta, els DRACS,
La classe d'Encarna de dos anys són la classe de les BRUIXES,
La de Balma, també de dos, la classe dels UNICORNS,
I per últim els majors de Mari, també de dos anys, serà la classe dels DONYETS.
També hem descobert els anagrames de les aules, aquest curs el dedicarem al MÓN MÀGIC!
Així que la classe de Sara, d'1any, seran els MAGS,
L'aula de Neus, la classe mixta, els DRACS,
La classe d'Encarna de dos anys són la classe de les BRUIXES,
La de Balma, també de dos, la classe dels UNICORNS,
I per últim els majors de Mari, també de dos anys, serà la classe dels DONYETS.
BON INICI DE CURS!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)